martes, 2 de abril de 2013

Estratègies educatives i emocions a l'aula




Bon dia a tots i a totes!
Comencem una nova entrada. Aquesta farà referència a la definició d’emoció (concepte tant subjectiu i tant divers de definir) i a les estratègies educatives (de la lectura de “Emociones primarias y su alquímia). Des del meu punt de vista, aquestes han d’estar incloses en l’aula amb els nostres alumnes ja que són imprescindibles.
Les emocions són una part cognitiva i mental la qual  sempre està en continua evolució en quant al seu significat. Vull dir que sempre hi ha i hi haurà diferents punts de vista respecte a la definició d’aquesta temàtica. Però, la meva pregunta és per què?
Però abans de tot, m’agradaria fer una petita reflexió de definició. Si, per exemple cadira podria ser “Asiento con respaldo, por lo general con cuatro patas, y en que solo cabe una persona” (RAE). Considero que aquesta és més senzilla perquè tots els individus tenim idees molts semblants en referència a aquest objecte. Uns altres exemples podrien ser menjar, telèfon o germà. Característiques que no sol fàcils de determinar en el concepte d’emoció.
He decidit començar d’aquesta manera, com a mode de reflexió. Considero que és imprescindible saber el que volem conèixer o arribar a conèixer. Per saber el que volem conèixer o arribar a conèixer cal partir del que nosaltres sabem, és a dir, dels nostres coneixements previs (César Coll).
Per a  realitzar la definició d’emoció que cada una de les alumnes varem fer, vaig partir del que ens deia César Coll.


En relació a aquesta definició, també n’he cercat altres diferents, i que varien en funció dels autors  o  psicòlegs.  A continuació us deixo algunes d’elles que complementen i estan relacionades, en certa manera, amb la que he creat.
Las emociones son reacciones a las informaciones (conocimiento) que recibimos en nuestras relaciones con el entorno. La intensidad de la reacción está en función de las evaluaciones subjetivas sobre cómo la información recibida va a afectar nuestro bienestar. Una emoción depende de lo que es importante para nosotros” (Bisquerra, 2000).
Procesos que se activan cada vez que nuestro aparato psíquico detecta algún cambio significativo para nosotros; no son procesos estáticos, sino que van cambiando en función de las demandas del entorno, por acción de la experiencia personal y social” (Fernández-Abascal, 2003).
A continuació, mitjançant un quadre us vull ensenyar les característiques (que amb les fonts documentals i amb els coneixements previs) he  elaborat. 

-          De curta i intensa durada
-          És la causa del sentiment
-          Influeixen les circumstàncies i experiències de cada un
-          És conseqüència d’un estímul concret
-          Són inconscients, no ens donem compte. Són reaccions “espontànies”



Mentre les vaig escriure pensava en exemples o situacions que a les persones poden succeir-li com puguin ser les dues següents:
- Una persona es queda tancada dins d’un ascensor. En un primer moment, manifesta l’emoció primària (mencionada en l'entrada anterior) de por.  Fet que li va fer recordar que quan era més petit/a per alguna raó l’havien tancat dins del maleter del cotxe, situació que l’ha repercutit. És espontània, perquè aquesta persona, no pensa vaig a tenir por, sinó que és amb els espais tancats (cases, cotxes,...) el que li produeix aquesta reacció o emoció. 

-El meu germà veu un cavall que corre molt i té el desig de pujar-hi dalt. En aquell moment, recorda que un amic seu que hi ha pujat li va agradar. Aquest li va recomanar muntar-hi, o sigui que l’experiència, en aquest cas, que li va contar una altra persona. Aquest record, l’influeix en el desig d’alegria per voler pujar-hi.
Com a segona activitat, partint de les idees individuals va elaborar-se una definició en petit grup (Eva i Carolina). El resultat de la definició d’emoció va ser el següent:




La que vàrem establir a partir de les idees que cada una havia esmentat en la seva és la següent:
Amb aquesta definició, he elaborat un esquema recopilant aquestes idees.



















                                                               


                                                      













Podem controlar les emocions? O són els sentiments o estats anímics el que podem controlar? Realment podem? És fàcil?

Considero que realment és molt difícil. Ja que les experiències, el nostre bagatge, el que hem vist, la nostra personalitat ens fa tenir reaccions espontànies que no podem controlar. Tot i això,  no m’estic referint a que no s’expressi el que sentim en un determinat moment, sinó que com  a persones lliures ho hem de fer, no hauríem de tenir vergonya. Mostrar-les, suposa una part fonamental pel desenvolupament i l’autoconeixement de les persones, ja que això pot reportar-nos seguretat i bona autoestima. Com vaig dir a l’entrada anterior, si t’estimes a tu, podràs estimar als demés, ja que saps i coneixes el que és.
Per tant, podem dir que l’emoció és en el cas del primer exemple de les emocions. El de la persona que es queda tancada en l’ascensor seria  de Tinc por. Però si aquesta continua i es valorada per l’individu passaria a ser sentiment, és a dir que passaria a ser Sóc poruc/ poruga. Per tant, cada persona, podrà fer una valoració (posterior i subjectiva) de la seva emoció experimentada amb anterioritat.

Ara, per continuar i després de l’esquema passaré a la definició de tot el grup. I que va resultar després de la posada en comú de tots. I que va tenir com a resultar la següent:



Després d’aquesta definició he considerat important destacar alguns aspectes principals, mitjançant l’exemplificació d’un cas:
Ara, per continuar i després de l’esquema passaré a la definició de tot el grup. I que va resultar després de la posada en comú de tots. I que va tenir com a resultar la següent:
Després d’aquesta definició he considerat important destacar alguns aspectes principals, mitjançant l’exemplificació d’un cas:
 Un nen es troba a casa seva i de repent li entren ganes ràbia pel que ha vist  en una imatge, per tant podem dir que l’emoció espontània  curta i  interna seria de ràbia. Però aquesta última, també pot venir derivada de factors externs en el que l’infant no “participa” com a principal responsable. I que per tant, aquesta emoció (la de ràbia) influeix en el seu ànim de manera curta i intensa (ja que l’ha sorgit en el moment en que ha focalitzat la mirada en la revista o el diari).I que en aquest cas, la reacció que l’ha produït ha estat negativa, perquè ha trencat un objecte de casa seva. Estant condicionada aquesta reacció, per la conducta que el nen observa diàriament amb la seva família. 
http://www.flickr.com/photos/mitikusa/4265582407/sizes/z/in/photostream/

 

Després d’aquesta definició he considerat important destacar alguns aspectes principals, mitjançant l’exemplificació d’un cas:
Un nen es troba a casa seva i de repent li entra ràbia pel que ha vist  en una imatge. Per tant podem dir que l’emoció espontània, curta i interna seria de ràbia. Però aquesta situació, també pot venir derivada de factors externs en el que l’infant no “participa” com a principal responsable, o no és conscient de que la sent. I que en aquest cas, la reacció que l’ha produït ha estat negativa.  
Després, d’haver explicat el que entenem per emoció (concepte que tal i com he dit anteriorment mostra una gran complexitat i és bastant subjectiu), faré referència a la segona part, que són les estratègies educatives, de la lectura Emociones primarias y su alquimía de Silvia Palou (de la qual em vaig referir en l’anterior entrada).
 Les estratègies educatives són un indicador clau a tenir en compte com a futures mestres en l’aula. Per aquest motiu, i tenint en compte que aquesta lectura fa referència a les emocions bàsiques o primàries, en destacaré  una de cada tipus.
Abans de començar amb aquesta temàtica, he trobat un article molt interessant en El País, que tracta sobre Espanya i les emocions.   


En aquest, Joaquina Prades, ens explica que el nostre país “el sistema educativo no concede importancia a la educación emocional -"parece ser no forma parte de nuestra cultura", comentó a este periódico un ex alto cargo de Educación- cada día son más los docentes y pedagogos que son conscientes de su utilidad y tratan de aplicarla, a veces más por intuición que por técnica, en sus lugares de trabajo. Otros la rechazan porque entienden que para la solución de conflictos internos ya están los psiquiatras y los psicólogos”.
El que em crida l’atenció, és l’escassa atenció que se li dóna a les emocions en les aules. Però, em pregunto per què? Seguim amb el mètode tradicional o evolucionem?
Les emocions, han de ser valorades. Som nosaltres, els mestres el que ens hem d’encarregar d’aquesta feina. Però, també considero, que des de les institucions “superiors” ens han de donar suport, perquè el canvi es troba en tots nosaltres.
Les estratègies que esmentaré són les següents:

 
  •        ESTRATÈGIA DE L’AMOR O L’ESTIMA:

“Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente”.


Considero que l’estima d’una persona neix amb l’amor cap a un mateix. Encara que es complementa amb la de les altres persones. Quantes vegades, no em necessitat el suport, el cònsol, la seguretat o l’amistat d’un amic, família o conegut? La resposta són moltes vegades, per no dir quasi sempre. Sentir-se que t’estimen, que et tenen en compte el que fas per dins et fa millor persona i amb una millor autoestima.

Nosaltres, com a sers humans, necessitem el vincle, la proximitat dels altres. Malgrat això, moltes vegades aprenem de les nostres pròpies experiències d‘amor.

T'estimo tal i com ets!



  •      ESTRATÈGIA DE LA POR:
Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos de convivir y no negarlo”.

La por sol ser considerar com un signe de debilitat per a la societat actual. Realment,no hi ha ninguna persona que no en tingui. La reacció davant d’una situació de por es enfrontada de manera diferent en funció de cada individu. Enfrontar-nos ens fa ser més forts, més propers respecte als familiars, amics, entre altres i per tant, més humans.
D’aquesta manera, és important que ens coneguem a nosaltres mateixos, per així, conèixer a que tenim por i poder fer-li front.
Saber fer front no és una tasca senzilla, per tan, aquesta funció hauria de ser ensenyada i treballada en les escoles als alumnes des de ben petits.
En l’escola no hauria d’estar permès tenir por al fracàs o  amb frases com “No serveixes per aquesta activitat”. Amb aquest tipus d’actituds, estem produint als nens una baixa autoestima i que puguin desenvolupar por a equivocar-se.
Un altre aspecte fonamental, i que destaca la psicòloga Silvia Álava, és  la seguretat que trobin amb els pares. Altres aspectes que ella destaca i que m’han trobat de gran interès es troba en el vídeo següent:

 
  • ESTRATÈGIA DE LA RÀBIA

“Verbalizar la situación emocional a otra persona”.

Considero que la transmissió de les emocions és molt important, és a dir, no guardar-se per a sí mateix  el que sentim. Per exemple, la ràbia és una emoció que no és bona en sí, però hi ha que tenir cura  de  la manera en que la mostrem a les demés persones.
També cal atenir al moment en el que es produeix, dir-ho a la persona (en que cas de que hagi estat aquest el focus de la nostra emoció). Per aquest motiu, considero que cada persona hauria de saber autorregular-se. I com tal els mestres, famílies que es troben amb els infants ensenyin a fer-ho també.

  •          ESTRATÈGIA DE LA TRISTESA

“Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo”.

Plorar significa l’expressió d’algun fet que ens ha commogut i que ens fa evolucionar i créixer. Si les persones plorem se’ns farà més proper saber que s’ha perdut alguna cosa que ens aportava energia, i que nosaltres mateixos amb la força de voluntat ho anem superant.
A continuació us deixaré un àudio d’un  programa de ràdio de la Cadena Ser, en la que Olga Cañizares parla sobre les emocions: concretament del plor i del riure, dels beneficis que aquestes produeixen i que tenen per a “la salut física, psíquica i emocional”. 



  •       ESTRATÈGIA DE L’ALEGRIA
Poner humor a la vida. Es una muy buena actitud que debe contagiarse a los niños”.


L’alegria és la font vivencial principal de les persones. Ja que és un mecanisme de superació dels obstacles, d’avanç i de millora personal. Tot i això, podria dir que els mestres i famílies, hauríem d’ensenyar des de ben petits als infants a riure’s de si mateixos.
L’alegria és la font vivencial principal de les persones. Ja que és un mecanisme de superació dels obstacles, d’avanç i de millora personal. Tot i això, podria dir que els mestres i famílies, hauríem d’ensenyar des de ben petits als infants a riure’s de si mateixos.         
         


Quina emoció us desperta aquesta cançó?

En  conclusió, les emocions són al nostre interior, treballar-les adequadament, gestionar-les i aprendre amb elles, som únicament nosaltres el que ho podem fer, si se’ns ha ofert les bases des ben petits.          


Salutacions,
Alicia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario