miércoles, 27 de marzo de 2013

Importància de les emocions primàries?


Bon dia!
L’última entrada de la que vaig parlar va ser sobre les emocions i els tipus que n’hi havia. A continuació us deixo l’enllaç per si us apeteix donar-li una ullada. 


Si ben no, és important comentar que les emocions estan presents al llarg de la nostra vida, és, per dir-ho d’alguna manera, el nostre company de viatge, ja que sempre el portem allí a on anem, el que ens acompanya i està amb nosaltres. Però, en aquesta entrada no em centraré, en termes generals en aquestes, sinó que faré referència i reflexionaré sobre les emocions primàries.
Començaré dient que les emocions primàries són aquelles que permeten als sers humans mantenir-se i sobreviure en el món social, sent adquirides des del  naixement.
A partir d’aquesta definició, (per a mi molt subjectiva) em vénen algunes preguntes al cap: Quines són les que considerem primàries i quines secundàries? Per què aquesta definició és tant subjectiva?
La primera activitat que varem realitzar  a classe va tenir com a objectiu que, de manera individual, anomenéssim les que consideràvem nosaltres que eren les emocions primàries i definir-les.
A l’hora de fer-ho, hi havia moments en que no sabia quines eren “les que tenim des de que naixem i tenen com a objectiu preservar l’espècie” (Silvia Palou- Sentir y Crecer)  i quines no ho eren.  Però tot i així, finalment  les que vaig escriure foren les següents: amor, estima, por, confiança, alegria, tristesa, odi, seguretat i ira. 


En el moment d’escriure-les pensava en situacions quotidianes en les que apareguessin emocions primàries, per dir-ho d’alguna manera, espontànies. Espontànies, perquè, posem el cas, un nen va caminant i parlant amb el seu amic pel carrer i de repent, els dos es donen compte que un ca els està perseguint i els intenta mossegar. Quina és, en general,  la resposta a aquesta situació? De por. Per aquesta raó, considerava oportú considera les emocions primàries, des del meu punt de vista com a espontànies, ja que són aquelles que “funcionen” en diverses situacions, que ens ajuden a créixer com a persones madures.
Possiblement, en una altra cultura la reacció a aquesta situació o a una altra sigui diferent. Amb això, vull donar importància a que les emocions primàries són considerades a nivell universal. És a dir a tots els països són les mateixes, però el que canvia entre les persones és la reacció i l’acceptació del que sentim. Mostrat en l’exemple anterior del gos. És a dir, podríem dir que la concepció que tenim d’elles són subjectives, en el sentit que cada individu reacciona en funció del que li han ensenyat des de ben petits.
A continuació, us explicaré quines són les emocions primàries o “subjectives” (segons la meva pròpia opinió). Mencionar que aquestes són diverses en funció de les persones.
Per exemple,  Robert Plutchick defèn que són 8 les emocions primàries que l’individu té, i que  cadascuna d’aquestes van lligades amb unes de secundàries. Ell ho considera  mitjançant la  “roda  de les emocions” (en el que cada una és d’un color i té un significat diferent). A continuació us deixaré una imatge que ho representa. 


 




Plutchick entén que les emocions primàries són les següents:
-          Por
-          Anticipació
-          Alegria
-          Confiança
-          Tristesa
-          Sorpresa
-          Disgust
-          Enuig

 
Em crida l’atenció que de les vuit que per a mi són fonamentals únicament coincideixen quatre: odi, ira, tristesa i alegria. Per què aquestes quatre? Podríem dir, per tant, que tots entenem com a emocions primàries també aquestes mateixes?
Penso que no, que tal i com havia comentat anteriorment tots tenim una visió i una concepció de les emocions diferents.
Coincidint amb algunes de les emocions primàries considerades per Plutchick, em centraré en les donades per la psicòloga Silvia Palou en “Emociones primarias y su alquimia” . Cercant informació sobre ella he trobat una pàgina web seva: que és la següent:  http://silviapalou.com/
Però centrar-me en el món de les emocions primàries, esmentar que al contrari que  l’anterior autor, Palou  les classifica en 5:

 

Esteu d’acord amb que l’estima es trobi en el centre, és a dir que és l’emoció mare, de la qual parteixen les demés emocions?
Per aquest motiu, he optat per parlar de manera individual de cada una d’elles. 

  •    ESTIMA:
L’estima, (segons la concepció de grup d’una activitat que varem realitzar), és l’amor que una persona sent cap alguna altra o cap a un fet.
Paraula aparentment senzilla però que porta tot un transfons al darrere. He dit aparent, per un motiu molt senzill. L’estima, no és el simple fet  de “m’agrada algú”, sinó que va més enllà.
Suposo que aquesta idea o concepció s’inicia quan nosaltres som els que ens estimem., és a dir, tenir una bona autoestima. Malgrat això, en moltes ocasions ens resulta complex fer-ho totalment. Ja que nosaltres solem ser una mica perfeccionistes en aquest sentit. Punt que considero que és important destacar en l’estima.
I en el que l’educació que ens han donat els nostres pares, juga un paper fonamental i clau en aquest aspecte. En el sentit que, no és el mateix uns pares que exerceixen un rol actiu amb els seus fills, que són afectius amb ells, els hi ofereixen l’oportunitat de saber com es senten, que uns altres que no ho han realitzat. En cap moment, el meu objectiu és criticar ningun tipus de família, ja que cadascuna decideix exercir i establir les seves normes i pautes.
D’aquesta manera, es pot esdevenir en que nosaltres ens sentim estimats i per tant estimem o al contrari ens estimem i posteriorment estimem?
Tots junts ens estimem!

 
D’aquesta manera, es pot esdevenir en que nosaltres ens sentim estimats i per tant estimem o al contrari ens estimem i posteriorment estimem?
L’afirmació de Russ Michael, en Cómo encontrar a su alma gemela és molt encertada, segons la meva opinió, ja que :
 “Si realmente se ama a usted mismo en primer lugar, después será capaz de amar a los demás. Si usted desconfía de sí mismo, desconfiará de los demás”.

En moltes ocasions, és aquest amor pels demés el que genera altres emocions, com puguin ser la tristor, l’odi, la ràbia o l’alegria. 

  •       POR:

La por l’havia definit com aquella emoció en la que el ser humà s’enfronta a una situació difícil o complicada.
Tenim por de que nosaltres tinguin por? És un mecanisme de defensa de les situacions de perill?
En moltes ocasions, tenim por. És una situació inevitable. Però tal i com ens va dir Iñaqui (el mestre) les emocions s’han d’expressar. Considero que és un bon consell. M’ha succeït que em trobava veient una pel·lícula de por i em donava la sensació que no podia seguir centrant la mirada en aquesta, ja que la meva por “em superava”. I el que feia era comunicar-ho als meus amics o a les persones que es trobaven al meu voltant en aquell moment i em tranquil·litzaven dient que podíem canviar de pel·lícula. Però davant d’aquest comentari, insistia jo mateixa en “no deixar-me vèncer” per la por que tenia en aquell moment.
Per tant, considero que sí que és un bon mecanisme de defensa i de prevenció davant de situacions en el que el cos considera que es troba en risc.  
 
  •   RÀBIA:
La ràbia és una expressió d’una emoció en la que ve originada per una situació que no compleix les nostres expectatives o objectius.
Aquesta emoció primària, ve determinada per moments (poden ser sorgits de manera espontània o no). Perquè entengueu a que em refereix amb una situació espontània ho exemplificaré: ens trobem passejant pel carrer i un moment determinat estem observant una botiga i no ens adonem que hi ha un fanal i ens donem un cop. En aquell moment sents una mica d’enfado amb tu mateix per donar-te el cop i no haver-te donat compte.

 
  •       TRISTOR:
Segons Marina és una “pérdida, una desgracia, una contrariedad que hacen imposible la realización de mis deseos o proyectos provocando un sentimiento negativo, acompañado del deseo de alejarse, aislarse y pasividad”.
A partir d’aquesta definició, m’és possible imaginar-me situacions en les que la tristesa ha aparegut i ha estat presents en la meva vida.
Els records, siguin tant bons com dolents, em produeixen tristor.
Per aquesta raó, és important treballar les diferents emocions. Ja que cadascuna ens fa sentir d’una determinada manera, sent important així també saber posar-li nom al que sentim.

  •     ALEGRIA: alegria és una emoció subjectiva, en el sentit que la satisfacció de l’assoliment d’una acció  en una persona pot donar com a resposta una emoció o una altra.
És aquí on considero interessant comentar que El organismo está mejor preparado para encarar cualquier tarea, con buena disposición y estado de descanso general”.
Us deixo l’enllaç d’on he tret aquesta frase que em pareix molt interessant i que és molt certa.

Estic totalment d’acord amb aquesta oració, perquè quan estem contents de veritat, se’ns nota que gaudim més, somriem més i solem respondre  o parlar de forma més animada. 



Per finalitzar, podem dir que les emocions primàries són essencials en el nostre dia a dia, i per tant, també serà important que com  a futures mestres les treballem en l’aula. Encara que a vegades, no semblin importants sí que ho són.









No hay comentarios:

Publicar un comentario