lunes, 25 de febrero de 2013

Junts amb aquest nou camí.




Bon dia a tots i a totes.
Comencem amb una entrada de l’assignatura d’Educació Socioemocional (que en l’entrada anterior us vaig esmentar).
Abans de començar la carrera d’Educació Infantil, no m’havia plantejat en cap moment la importància que tenen les emocions per a una persona i més per  a un infant. Encara que, possiblement, són poques les ocasions amb les quals ens hem encarregat de “destinar” una part del nostre temps a conèixer-nos i a tenir “l’oportunitat a fer-ho”.
Com pot influir una emoció en nosaltres? Pot ser que estigui relacionada, en certa manera, amb les expectatives que tu mateix et crees (és  a dir, si penses que t’anirà bé l’assignatura, esforçar-te més o si pel contrari, la trobes complicada, molt difícil d’aprovar, no mostrar interès)?
Penso que en cert grau, sí que es troba vinculada. Ja que va ser amb l’assignatura de Psicologia de l’Educació, amb la qual em va ajudar a adonar- me d’aquesta conclusió. A més, per explicar-ho ho faré mitjançant aquest exemple, el qual m’agradaria comentar :
El primer dia de classe  del segon curs de Batxillerat, estava al mateix temps molt contenta i emocionada per començar l’assignatura de Psicologia. Saber que em depararia el futur en relació a l’assimilació de nous coneixements i d’eines útils per a la vida així com també com m’afrontaria la nova situació (de conèixer al mestre. Aquesta situació em provocava curiositat i al mateix temps, confiança (en mi mateixa e i amb la tranquil·litat que la mestra m’aportava). 
Fou a partir d’aquest moment, a on vaig començar a sentir il·lusió per aprendre sobre mi mateixa i sobre aquells aspectes que m’ajuden a configurar la meva personalitat.

 
¨      QUINA EMOCIÓ EM TRANSMET AQUESTA ASSIGNATURA?
He començat l’entrada amb el títol “Junts en aquest llarg camí” perquè considero que el treball de les emocions és un procés en el qual és necessari que es realitzi de manera prolongada, i en col·laboració de la família amb l’àmbit escolar (és a dir, amb els dos principals vincles més propers que té l’infant ).
Considero que ara, és un bon moment, en el qual puc exterioritzar les emocions que realment em transmet una assignatura, en aquest cas, Educació Socioemocional.
En primer lloc, dir que per a mi, les emocions no són un aspecte intern el qual sigui fàcil de determinar i de classificar.  Aquesta és la raó, per la qual fa plantejar-me noves preguntes com puguin ser: fins a quin punt podem ser conscients de la regulació  de les emocions? Com podem regular-les?  
La resposta d’aquestes preguntes espero anar responent aquesta informació. al llarg del curs.  
En segon lloc, comentar que aquelles emocions que em transmet aquesta assignatura són diverses ( no n’hi ha una de concreta i d’específica que abasti tot el que vaig sentir). Per aquesta raó, aniré explicant de manera detallada com em vaig sentir i que va significar per a mi aquesta primera visió i introducció a les emocions.
Les emocions les classificaré en tres tipus en funció del que vaig notar:
  •        Emoció positiva:
L’entenc com aquella que influeix de manera positiva en la conducta d’una persona.
Però fins quin punt podem considerar una emoció positiva? Ja que el que una persona entén o ha comprés com a  positiva per al seu germà o mare pot ser diferent. Per aquesta raó, em basaré en judicis propis i completament subjectius.

  •     Felicitat: En un primer moment, vaig sentir-me feliç de conèixer que cursaríem aquesta assignatura. Perquè hi havia una part de mi que reclamava més “ajudes” per a conèixer-me a mi mateixa, i per treballar les emocions amb els nens.
Voler saber més d’un mateix, encara que pugui semblar que no té importància, és essencial. Tot partint dels quatre pilars bàsics dels quals ens parlava Jacques Delors i que són :
Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conviure.

Tots els pilars són iguals d’importants, ja que ens ajuden a formar-nos com a persones amb emocions. Per aquesta raó, considero important esmentar que un bon treball d’aquests pilars generen una elevada autoestima i autoconcepte. I en referència a l’autoconcepte, segons la definició establerta per María Pilar Cuesta Guadalajara en el llibre Conferències: escoles de pares i mares és “allò que pensem que som, la representació de nosaltres mateixos que inclou l’opinió de com un és un”. És a dir, que som nosaltres mateixos els que ens generem una opinió sobre nosaltres mateixos. Però, aquesta concepció ve determinada en bona part pel que els nostres pares i la nostra experiència ens ha ensenyat.

Això em fa recordar  el moment en el que vaig entrar dins l’aula de Socioemocioanal. Crec que no pensava en l’experiència que tenia sinó que estava  enfrentant-me a una nova situació, la qual em reportaria noves sensacions, emocions, i ... sobretot molta riquesa per a la meva vida personal i professional.
Aquesta idea es reforça amb la següent frase de Gregorio Mateu del seu llibre Aprender a ser feliz, “Ser dueños de nuestras vidas, vivir  a tope nuestras posibilidades, aceptar con creatividad nuestras limitaciones es un buen camino para conseguir la dicha de vivir”.

Per tant, em porta a reflexionar a partir d’aquesta afirmació,  el camí que nosaltres construïm, ve limitat per l’incapacitat de ser capaç de no realitzar el que volem fer? Per què em de tenir por a equivocar-nos?
Espero, poder respondre aquestes preguntes al llarg d’aquest curs que s’ha iniciat.
Felicitat per sentir-se lliure, per ser i estar amb els demés.
-   Emocions negatives:  les entenc com aquelles emocions que influeixen en l’autoconcepte d’una persona limitant-li o produint-li males percepcions en un moment determinat.
Per exemple, en el meu cas va ser de vergonya.

  •         Vergonya. Vergonya, pel fet que sóc una persona que em costa molt expressar segons quins sentiments, és a dir que em posa nerviosa realitzar algunes activitats (com pugui ser parlar sobre mi mateixa, o parlar davant d’un grup molt gran de persones).  Aquest és el meu repte a superar durant aquest any.
Heu vist o escoltat   com alguna vegada en una aula, un infant s’ha posat molt nerviós a l’hora de fer una exposició de classe i la resta de companys s’ha rigut d’ell? Doncs, considero que tots, de manera progressiva, i si ens donen les bases des de ben petits, aquest tipus d’emocions no ens afectarien en gran mesura.

Però també he de dir que, quan una situació ens produeix certa vergonya, si una altra persona també la sent, aquestes dues emocions iguals s’uneixen i pareix que no ens en produeix tanta (de vergonya). No us ha passa mai?


Ver-go-nya? Jo?



-   Emocions negatives:  les entenc com aquelles emocions que influeixen en l’autoconcepte d’una persona limitant-li o produint-li males percepcions en un moment determinat.
Per exemple, en el meu cas va ser de vergonya.

  • Vergonya. Vergonya, pel fet que sóc una persona que em costa molt expressar segons quins sentiments, és a dir que em posa nerviosa realitzar algunes activitats (com pugui ser parlar sobre mi mateixa, o parlar davant d’un grup molt gran de persones).  Aquest és el meu repte a superar durant aquest any.
Heu vist o escoltat   com alguna vegada en una aula, un infant s’ha posat molt nerviós a l’hora de fer una exposició de classe i la resta de companys s’ha rigut d’ell? Doncs, considero que tots, de manera progressiva, i si ens donen les bases des de ben petits, aquest tipus d’emocions no ens afectarien en gran mesura.

Però també he de dir que, quan una situació ens produeix certa vergonya, si una altra persona també la sent, aquestes dues emocions iguals s’uneixen i pareix que no ens en produeix tanta (de vergonya). No us ha passa mai?

Deixant ara de banda, les emocions negatives anem a explicar el tercer tipus d’emoció que trobem, les ambigües:
 Inteligenciaemocional en el trabajo: cómo seleccionar y mejorar la inteligencia emocionalen individuos, grupos y organizaciones (página 222).
“Los acontecimientos que desencadenan las emociones suelen ser ambiguos y por eso las personas se basan en las normas culturales para ayudarse a interpretarlos y comprender sus sentimientos”.

Per tant, la sorpresa produeix en la persona un sentiment o una reacció en funció de la persona i del moment en que es produeix.



Un gest moltes vegades val més que mil paraules.
Quina emoció!











                                   http://www.flickr.com/photos/nimmue/6449627025/




http://www.flickr.com/photos/emalaith/3179785124/sizes/z/in/photostream/




 A continuació, us deixo un quadre-resum dels tipus d’emocions anteriorment esmentades:
 
Emoció positiva
Emoció negativa
Emoció ambigua  
Felicitat
Vergonya
Sorpresa





Ara que parlem d’emocions m’agradaria destacar un bloc que m’ha resultat atractiu, tant pel contingut del que tracta com pel disseny en que es troba realitzat. 

Canviant de temàtica, però propers als infants, es troba la xerrada a la qual varem tenir l’oportunitat d’assistir junt amb algunes companyes meves.  La temàtica era
La importancia de poner límites ¿Por dónde empezamos? 
 realitzada per la psicòloga Laura Cardona Bonet.

D’aquesta conferència destacaré la importància que tenen els límits establerts pels pares i la claredat d’aquests amb els seus fills. Ja que tal i com va explicar Cardona, aquests han de ser coherents, senzills i els quals els nens puguin realitzar. En ningun dels casos, s’han de confondre els límits amb la violència o els càstigs psicològics o humiliacions.
Perquè recorrem  en excés al maltractament psicològic o físic, quan es tracta de solucionar els conflictes o quan no es compleixen les normes que els pares estableixen? És viable aquesta opció quan el que tenim en compte són les emocions i com es senten els nens?  Considero que  nosaltres actuem en funció del que nosaltres hem viscut, sentit i experimentat, seguint per tant, els patrons que són “viables i ràpids” i que tenen una resposta immediata.
Al contrari, la psicòloga defensa que els progenitors han de ser constants amb l’aplicació dels límits als fills, així com adequar-los a la seva edat real.
D’aquesta manera, se’ls està permetent sent autònoms, al mateix temps que no deuen de ser sobreprotegits. Segons la comunicant, defineix aquest últim terme com “Lo que pueden hacer por sí solos es sobreproteger”. Per tant, hem de permetre  als infants que aprenguin de les experiències, i així, van madurant de manera progressiva .
Un dels programes que reflecteix en gran mesura, el no compliment dels límits per part dels fills és Supernanny. A continuació us deixo penjat una part d'un capítol.




Per concluir  aquesta entrada, cal dir que les emocions es troben en qualsevol moment i en qualsevol circumstància. Per aquesta raó, cal dir que el present és un clar indicador del que nosaltres hem viscut i experimentat quan érem més petits.  
Tots els moments, records, (siguin bons o dolents) ens han d’ajudar a seguir endavant amb la nostra vida.



Salutacions,
Alicia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario